100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés
Pocs poetes han tingut una incidència social i cívica com Vicent Andrés Estellés amb els seus versos. Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i el franquisme, i posteriorment, dels moments més difícils de persecucions lingüístiques i culturals al País Valencià, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s’ha anat identificant com la veu col·lectiva d’un poble. Joan Fuster va definir-lo com un “poeta de realitats”; i de l’experiència d’aquesta mirada sobre un lloc i una època concrets, Estellés no va deixar de reivindicar mai, per damunt de tot, el dret a l’alegria.
Amb el seu activisme testimonial, va cartografiar èpicament la toponímia d’un país com si d’un amant es tractés, amb les seves fermeses i les seves febleses. I, també, amb les seves contradiccions. La seva escriptura compromesa, amplificadora de la dignitat civil, ha educat generacions de lectors que han trobat, en l’ofici dels seus poemes, un estil únic, inconfusible, d’aproximació popular i de talla universal.
Commemorar oficialment l’Any Estellés amb motiu del centenari del seu naixement significa, fins i tot, saber mirar més enllà del propi fet literari que, d'altra banda, no necessita cap justificació. És clar, en primer lloc cal situar d’una forma definitiva el poeta valencià dins el cànon de la nostra literatura. I per això encara és necessari reivindicar-lo, revisitant-ne i celebrant-ne l'obra amb tot un seguit d’actes i esdeveniments que van des de lectures, converses, exposicions, rutes i congressos fins a espectacles que tindran lloc al llarg de l’any arreu del país, sense oblidar les reedicions previstes de la seva obra, les traduccions o les novetats bibliogràfiques que sortiran en ocasió d'aquesta efemèride.
Ara bé, l’Any Estellés també pretén posar sobre la taula, ara més que mai, la qüestió d'una llengua i una cultura compartida en la totalitat del nostre territori: amb aquesta idea central, prendran forma les activitats que el Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, anirà organitzant amb la voluntat d'acollir, involucrar i col·laborar amb tots aquells organismes, iniciatives i entitats que treballen per mantenir viva la veu del poeta de Burjassot, especialment amb la Plataforma Cívica Cent d’Estellés, que en moments difícils al País Valencià han unit forces per lluitar contra el silenci i celebrar l’autor; aliances i complicitats més necessàries que mai i una concepció de territori i de poble que és, també, l’essència dels versos d’Estellés.
